About Us

Our work strives to enhance our sense of surroundings, identity and relationship to others and the physical spaces we inhabit, whether feral or human-made.

Selected Awards
  • 2004 — Aga Khan Award for Architecture
  • 2009 — Mies van der Rohe Award
  • 2013 — AIA/ALA Library Building Award
  • 2015 — Best Interior, Designers Saturday
  • 2016 — AIA New York Honor Award

Valors naturals. Fauna i flora del riu Fluvià

La vila de Besalú, enlairada sobre un petit turó que domina una corba ampla del riu Fluvià, gaudeix d’una situació natural rivilegiada a cavall entre el mar Mediterrani i els darrers cims del Pirineu.


El mateix riu, els alzinars, el bosc de ribera i els camps de conreu i horts conformen un mosaic d’hàbitats que alberga una diversitat important d’espècies de flora i fauna. Podem destacar les flors blanques del lliri de neu que apareixen al costat del riu en ple hivern, els agrons blancs i bernats pescaires que volen lentament sobre les aigües, les llúdrigues, granotes verdes o serps d’aigua que habiten a les mateixes aigües, i els ocells cantaires com l’oriol o el rossinyol o els picots garsers grans i petits que crien als arbres i arbustos vora el curs del riu.

Valors naturals

Besalú gaudeix d’una situació natural privilegiada, a cavall entre les planes costaneres que s’estenen terra endins des del Mediterrani i els contraforts finals del Pirineu, dels quals destaca la Mare de Déu del Mont (1.124 m), que s’enlaira imperiosament just al nord de la vila. Tot i ser un municipi força petit, el riu Fluvià, els alzinars i els camps i d’altres espais transformats per l’home conformen un mosaic d’hàbitats que alberga una diversitat d’espècies de flora i fauna remarcable.

Al sud del poble, una gran corba del riu abraça una terra plana i fèrtil, sustentada al decurs dels segles pels sediments deixats per les crescudes del riu. Als seus marges creix un bosc de ribera ufanós de pollancres, salzes i verns. A finals d’hivern al sotabosc, abans que els arbres treguin les fulles, hi apareixen flors com el lliri de neu Galanthus nivalis i el frare de verneda Lathraea clandestina, estranya planta de flor porpra, sense tija, que parasita les arrels dels arbres. Més endavant, el brillant lliri groc Iris pseudacorus decora els marges del mateix riu. A finals d’estiu, les gran flors grogues de les nyàmeres Helianthus tuberosus, les arrels de les quals són comestibles, dominen l’ecotò entre l’aigua i el bosc.

El riu és un passadís natural que permet molts animals desplaçar-se llargues distàncies. A l’hivern, els agrons blancs i bernats pescaires volen lentament sobre el seu curs i els corbs marins arriben per alimentar-se de les carpes i establir-s’hi uns quants mesos. La primavera, en canvi, és moment de pas d’aus migratòries, que sovint es desvien per la vall del Fluvià per buscar el mar abans de continuar els seus viatges cap al nord, i espècies planejadores com l’àguila pescadora i la cigonya blanca –unes quantes ocasionalment passen la nit a les teulades del poble– s’observen regularment pel riu i a la vall. A l’abril arriben milers de petits ocells cantaires com el rossinyol, el mosquiter comú, el colltort o l’oriol, que s’ajunten a les espècies sedentàries com el tallarol de casquet, el rossinyol bord, els picots garsers grans i petits, o les mallerengues per crear un paisatge sonor exuberant a la primera hora dels matins de primavera.

A les mateixes aigües, s’hi alimenten les llúdrigues, que, arran d’una reintroducció als Aiguamolls de l’Empordà als anys vuitanta, ja tornen a criar al riu Fluvià. Conviuen amb les granotes verdes, les serps d’aigua i els crancs americans, aquest darrer una espècie invasora que s’ha convertit en presa molt apreciada per les llúdrigues. Hi trobem dues espècies més introduïdes per l’acció de l’home, el visó americà, sovint vist als marges del riu al mateix poble, i el coipú, un gran rosegador semiaquàtic que s’ha establert darrerament a la zona de la resclosa.

Pel que fa als invertebrats, els sabaters, que llisquen per la superfície de l’aigua, i les libèl·lules com el polaines lívid Platycnemis latipes o tallanassos petit Onychogomphus forcipatus, que s’aturen sobre els còdols en mig del riu, són bons indicadors de l’estat de salut de les aigües. A les clarianes o a la mateixa terra del camí de l’anella verda, hi prenen el sol les tornassolades petites, una gran papallona diürna amb reflexos de tons metàl·lics a les ales.

A l’estiu al mateix poble, les orenetes vulgars i de cuablanca, a més de falciots negres i roquerols, són omnipresents al cel sobre la vila. Fan els seus nius sota les teulades o dins les cases desocupades o bé als forats que hi ha a les parets més antigues. I al mateix pont vell, nien molts pardals xarrecs, mentre a les aigües de sota s’hi poden observar cabussets, polles d’aigua i algun blauet. Cada cop més s’aprecia la presència de dues rapinyaires de mida mitjana, el milà negre i l’àguila calçada, que sobrevolen el casc urbà; la primera és carronyaire i menja qualsevol resta o animal mort, mentre que l’altra segurament depreda les aus que habiten els boscos del riu.  

Finalment, els horts són un espai valuós on s’alimenten molts ocells petits, sobretot a l’hivern. S’hi poden trobar grups de caderneres, verdums i pinsans, moltes cotxes fumades i pit-roigs, algun gratapalles o pardal de bardissa, grups d’estornells i la tórtora turca, una espècie que s’ha establert al poble als darrers vint anys.

Localització